Mi amigo capricornio. Otsuichi - Masaru Miokawa (2014). Trad: Marc Bernabé. Colombres: Milkyway Ediciones.
Organització de la història:
Sembla no haver un decalatge important entre el temps de la història i el temps de la narració. Dels set capítols totals hi ha un ritme constant per a narrar els dies del conflicte dramàtic més important.
El parell d'analepsis internes de la història, narrades per en Matsuda, són cabdals per a entendre els arrels i les causes emocionals de l'assassinat. Igualment hi ha jocs temporals endavant, prolepsis internes, amb la intenció de presagiar o avançar esdeveniments segons convengui a la història principal.
L'última analepsi interna narrada per en Wakatsuki és imprescindible per entendre els mòbils de l'assassinat.
Veus que expliquen la història
En Matsuda és el narrador intrahomodiegètic, directament o indirecta relacionat, així com emocionalment i personal amb la història principal. Hi ha una combinació entre la narració ulterior i l'anterior, al punt que arriba a coincidir en narració simultània cap al final de l'obra: la cabra capturada a l'estació de Komagone.
Personatges
En Matsuda és molt important per l'explicació del punt anterior; l'Honjó fins a cert punt secundària, però clau de volta de l'analepsi narrativa. Per una altra banda n'Akira Kaneshiro, màxim representant de l'assetjament escolar del centre on es concentra l'acció prèvia de la història principal. En Naoto Wakatsuki, víctima explícita i actual d'en Kaneshiro.
CRONÒTOP
De la trobada i del camí, el viatge com a cruïlla emocional sobretot per en Matsuda i en Wakatsuki. També es podria inferir un cronòtop de l'umbral perquè en Matsuda no tornarà a ser el mateix un cop pugui entendre i desxifrar tot el que ha passat, per una banda; per l'altra seria aquest cronòtop per a l'Honjó i per en Kasuki Sasaki.
Tant el registre topogràfic com dels esdeveniments en una línia temporal és bastant precís, a mesura que passa cada dia hi ha marques textuals prou evidents (prolepsis internes sobre tot)
Comments