A banda de la més que òbvia pregunta retòrica, un dels primers reptes quan he rebut l'encàrrec del centre on treballo, des del curs 2021-22, de coordinar durant tot el curs 22-23 l'aula d'acollida és justament procurar no deixar ningú enrere, cosa que sembla una frase feta -de les que fa goig i que també encaixa en la retòrica filantrocapitalista- però és tot un compromís no només didàctic i professional, sinó, sobretot, personal.
Podríem pretendre que començo a escriure aquest informe quan encara no he sobreviscut ni un mes de classes, i a més també podríem pretendre que ostentar un càrrec que, tot i que no sigui vertebral per un centre educatiu públic d'educació bàsica i batxillerat, em fa treballar tot un any una mica més a prop de Via Augusta, 202 i entendre d'una altra manera el sistema educatiu.
Disseny intensiu 12 hores: trencaclosques administratiu. Grups heterogenis, casuística multifactorial
El primer èxit relatiu, promogut i celebrat per la meva assessora LIC (Llengua i integració i cohesió social) de referència, ha estat aconseguir que la majoria d'alumnes enguany hagin assistit unes dotze hores setmanals a l'aula d'acollida, la qual cosa ha significat algunes resistències en l'equip docent de com avaluarien els estudiants si perdien classes per anar a l'aula d'acollida per una banda; per l'altra, com els estudiants més preocupats pel rendiment acadèmic de quart d'ESO mostraven durant les primeres setmanes el neguit de perdre classes lectives i posar en risc el fet de graduar-se de l'ESO sense perdre un any:
Quina culpa tinc jo d'haver arribat en quart d'ESO, profe? El que menys necessito és perdre hores de classe! El que jo necessito és començar batxillerat com més aviat millor!
Horaris del segon i tercer trimestre (d'esquerra a dreta). L'última columna a la dreta és el nombre d'hores d'assistència per estudiant a l'aula. La filera més inferior és el nombre d'estudiants a l'aula i l'últim valor de la sèrie correspon a la mitjana d'estudiants per hora, tema que tractaré amb especial atenció al següent apartat.
Coordinar més d'un professor (la màgia de les dotacions)
Després de Nadal van poder gaudir d'un regal de l'administració pública: mitja dotació més, la qual cosa es va poder materialitzar a finals de febrer. La situació de la gestió de l'aula començava a ser insostenible perquè tenia una ràtio de 17,58 estudiants per hora de mitjana. Gràcies al desdoblament durant les nou hores lectives que en podia oferir la nova professora van poder baixar a una ràtio de 14.95 de mitjana, mentre que ella va treballar amb una ràtio de 5,8 de mitjana. Després de la tercera avaluació la mitjana de la dotació sencera ha quedat en una ràtio de 7,9 i de 5,8 de mitjana, atesa la necessitat de l'alumnat de recuperar algunes hores lectives de les matèries que no hi han pogut assistir durant el curs i, alhora, retirar progressivament les bastides de d'immersió lingüística en català.
Curs de tutors novells /Seminari CRP Sant Martí
Cal dir que força abans de començar el curs d'enguany ja en tenia el meu full de servei professional el perfil d'immersió assolit, la qual cosa no és cap mèrit pel baix nombre d'hores que considero que es demana pels diferents perfils proposats pel Departament d'Educació, tal com ho aprofundeixo en una altra entrada d'aquest blog en la secció del Mite de la formació permanent. Tanmateix, quan vaig començar el curs de tutors novells, a petició de la coordinadora LIC del meu centre, era força incrèdul o escèptic del que podria aprendre-hi; en resum, però, va ser prou pedagògic perquè els formadors tenien la generositat de compartir l'anecdotari de les seves experiències didàctiques a peu d'aula.
Pel que fa el seminari d'Acompanyament i seguiment a les aules d'acollida algunes consignes que ens havien mostrat en el curs de tutors novells, només per posar-nos en contacte en el seminari entre coordinacions d'aula d'acollida, van resultar buides de contingut per un tema de manca de recursos (que mai ningú no ens va aclarir, ni ens aclarirà és clar si era pressupostari o de recursos humans) Paradoxa que arriba al paroxisme davant de la realitat que sembla consolidar-se en el sistema educatiu obligatori català de més d'un vint per cent d'alumnat nouvingut (no sé en quina mesura extracomunitari ni tampoc amb llengües primeres que no siguin romàniques) al Consorci d'educació de Barcelona segons dades del curs 21-22.
Voluntariat per la llengua: parelles lingüístiques al centre educatiu
Quan encara se m'oblida el pes de la càrrega d'hores lectives puc arribar a sentir-me decebut, perquè tot i que jo pugui vantar-me de haver gaudit de deu experiències de voluntariats diferents a la meva vida personal (entre elles el Voluntariat per la llengua tan d'aprenent com de voluntari) i al començament del curs vaig intentar liderar la proposta de dur-lo a terme al centre; tanmateix, quan s'ha de dependre de la voluntat de companys de claustre pel disseny d'aquest projecte amb dedicació de minuts, com a molt un parell d'hores, el cop de realitat va ser contundent. Jo m'encarregaria inicialment de l'execució, seguiment i valoració... No cal afegir res més perquè, a més a més, pretenia que des de l'AFA del centre (que encara es diu AMPA) hi emergeixin voluntaris de les famílies arrelades al centre per a atendre a les famílies nouvingudes com a aprenents i així l'efecte crida fos una empenta addicional per l'aprenentatge del català: fracàs al claustre en definitiva.
Passaport de llengües i diccionari plurilingüe
Així com pot ser una bona idea que l'estudiant faci conscient com domina les llengües primàries (com les parla, escriu, llegeix, interactua, escriu) o les segones o les estrangeres i que, a més, pugi entendre que pot tenir diferents assoliments i si parla un castellà C2 segons els paràmetres del Marc Comú Europeu de Referència de les llengües, no necessàriament farà el mateix en anglès o en qualsevol altre llengua que aprengui o consideri ja apresa.
En aquest sentit, a banda de respectar els ritmes migratoris de l'alumnat, cosa que també afecta l'aprenentatge no només del català, cada vegada practico més el diàleg intercultural i plurilingüe a l'aula; hi dedico molt esforç i energia perquè l'alumnat pugui assumir-ho i també sensibilitzar-se. Una de les propostes didàctiques és completar un diccionari personal d'unes cent vuitanta paraules en unes cinc llengües (a la aula d'enguany hem arribat a nou en total).
Per això mateix, per a celebrar Sant Jordi fora de la diada tradicional, després de dur a terme una assemblea d'aula vam consensuar lectura de poemes en veu alta publicat al web de l'institut en les llengües pròpies de l'aula i amb la condició que cada lector ho fés en una llengua que no sigui la seva. Aquesta activitat podria esdevenir en una situació d'aprenentatge perquè hi ha un bon grapat llengües no romàniques a l'aula i l'estudiant, per posar un exemple, que té el guaraní com a L1 crec i seria de força utilitat quan hagi d'explicar-li al estudiant ucraïnès com llegir el poema que li ha tocat, o com també a l'estudiant paquistanessa i així em bucle afavorir la cohesió de grup i el treball cooperatiu.
Tutories i entrevistes amb les famílies
Gràcies als suggeriments de la meva assessora LIC aquest curs he aconseguit liderar l'aprovació d'un document de Pla d'acollida en el centre i hem començat a aplicar-lo amb una família que s'acaba d'incorporar aquesta setmana. Fins ara no havien treballat amb aquest document i ho feien tot força intuïtivament i el millor que podíem, cal dir. A hores d'ara en soc conscient de la importància d'un parell de trobades del referent de l'aula d'acollida amb l'estudiant i la família durant la primera adaptació: proves inicials, assignació d'horaris i grup classe, creació perfil digital, assignació de portàtil, etc. Són dies fonamentals per a garantir una bona acollida, abans que comencin a regir les inèrcies pròpies del claustre. Treball cooperatiu entre equip directiu, secretaria i l'aula d'acollida: tothom fent pinya.
No sistèmic, com a última resposta i la violència sistèmica traduïda en"No puc veure cap futur"
A banda de tots els meus assoliments professionals, potser el creixement més exponencial que he pogut gaudir durant aquest curs ha estat esdevenir-me tutor de l'aula d'acollida amb dedicació exclusiva, que no excloent al disseny didàctic de l'aprenentatge del català com a L2. També m'ha sensibilitzat especialment la formació de quinze hores Acompanyem el dol migratori, conduïda per una Nàdia Ghulam que em va eixamplar encara més el meu espectre d'humanitat, reciprocitat i empatia. En aquest sentit, l'últim que vaig tenir el privilegi de sentir a l'aula ha estat el relat en primera persona d'una estudiant que va haver de fer una migració duríssima quan tenia cinc anys i el seu pare volia assolir el somni estatunidenc; aleshores ella només recorda unes butllofes insuportables als peus, dies sense menjar, setmanes sense banyar-se. Travessar tres països caminant, tornar al país d'origen en vol directe només acompanyada d'infants separats de les famílies: el pare va tornar deportat dues setmanes més tard de la mateixa manera.
En aquest sentit, també he pogut viure a l'aula com un estudiant que vivia al bell mig d'un entorn del no sistèmic a tot i com a única i última resposta, tot i que a mesura que construíem un vincle relacional començava a confessar-me uns sis dols migratoris (viatges incessants d'anada i tornada al país d'origen) i jo ser capaç de treballar amb ell sobretot des de l'empatia.
Per acabar aquest apartat, la Marianela, que no només per protecció de dades sinó la seva integritat física i emocional, l'anomenaré així i seré un defensor del seu present, perquè d'un "No puc veure cap futur" ella ha estat capaç de verbalitzar recentment a l'últim:
"Crec que m'agradaria estudiar psicologia per ajudar a gent que li passin coses com a mi".
No és una frase efectista d'una estudiant de dotze anys, ni víctima d'agressions de tota mena dels seus entorns familiars, és el resultat d'un acompanyament no només del dol sinó de patiments i una violència sistèmica de país, continent o hemisferi, tant és: íntima i col·lectiva i alhora tutora de l'aula ordinària, l'orientadora del centre, la treballadora social, tothom fent pinya un altre cop.
Treballar frec a frec amb la biblioteca del barri
Només fer un agraïment sencer a gairebé tot el personal de la biblioteca Gabriel García Márquez qui m'ha pogut demostrar la vocació del servei a la ciutadania i dels professors que ens apropem a les biblioteques en la cerca de aliances i complicitats. És una manera de garantir la viabilitat i agilitat de les biblioteques d'aula així com dels plans lectors.
Adultcentrisme i les veus de l'alumnat en l'avaluació formativa, global i competencial
Una de les millors estudiants enguany de quart d'ESO que he acompanyat a l'aula, just ara recordo la seva sorpresa perquè la seva opinió (i de la resta del grup classe) es considerava vàlida i adient quant a la seva avaluació i qualificació: hi érem al començament del curs i consensuàvem el mètode d'autoavaluacions i avaluacions entre iguals.
Participació política de l'alumnat
Última anècdota abans de la presentació de dades didàctiques es tracta de l'acompanyament el primer fracàs polític d'una estudiant de primer d'ESO que va ser capaç de liderar una comissió de vaga arran dues assemblees d'aula que vaig proposar durant dues convocatòries de vaga estudiantil durant el curs a la qual no hi podien assistir ni amb l'autorització de les famílies. L'alumnat de primer cicle de l'aula d'acollida van arribar a dissenyar una campanya de crida a la participació de l'alumnat de les aules ordinàries: van aconseguir celebrar una assemblea de delegats amb la comissió de vaga que per múltiples casuístiques endògenes i exògenes de l'aula i del centre no va tenir més repercussió ni tampoc. Potser l'aprenentatge d'aquella estudiant el va verbalitzar dues setmanes després d'aquella assemblea de delegats durant l'hora del pati que vaig haver d'entrar a moderar perquè un parell de delegats de segons van decidir que podia ser pertinent demanar el torn de paraules a peu dret sobre les taules de l'aula. Dues setmanes més tard ella com no havien pogut aconseguir un consens efectiu em va dir:
Profe, crec que allò de la política ho deixaré còrrer... és massa complex!
Disseny de sessions DUA, multicanal, multiformat:
*Taula rodona virtual presentada en la formació de competència digital B1 del Departament d'educació. Curs 22-23.
*Projecte anual de Comprensió lectora (mediació literària de ficció impresa sense mots i de ficció digital), presentat en el seminari d'acompanyament i seguiment de les aules d'acollida del CRP de Sant Martí (Barcelona) 2022-2023.
*Reflexió sobre la llengua Situació d'aprenentatge. Vegeu el vídeo de presentació de resultats i més detalls al meu Portafoli Xtec
Avaluació formativa, formadora, sumatòria i acreditativa
A banda d'aquesta matriu, barreja de les cinc dimensions que contempla els descriptors de l'A1, A2 i B1 del MECR de les llengües i les proves finals recomanades pel Departament, així com totes les activitats multimodals dissenyades a les aules.
Comments