Aquest curs representava des del començament un repte perquè a banda de ser una substitució llarga (dos avaluacions senceres) tindria al meu càrrec la tutoria d'un grup de 4t d'ESO. El primer que tenia clar era que havia d'oferir totes les formes possibles de representació perquè les seves representacions fossin multicanal o multimodal, en definitiva davant de dos grups classe d'aprenentatge lent, amb ràtios de 23 i 19 estudiants respectivament, l'enfocament havia de ser principalment comunicacional i l'ambient grupal havia de ser de confiança general i d'un respecte mínim en els usos de la llengua catalana i en la socialització de continguts no només lingüístics. Van haver diferents etapes d'analisi de dades i de revisió de la meva pràctica docent. La primera evidència que em plau mostrar-vos ès el full de càlcul amb tota l'avaluació sumatòria (principalment formadora) de tot el curs i en ocasions especials, de fet bastant importants dins de la programació general de la matèria formativa: coavaluació i autoavaluació. Prèviament al departament de català ja havien consensuat que les quatre dimensions a treballar a les aules de 4t d'ESO serien comprensió lectora, expressió escrita, comunicació oral i dimensió literària.
PRIMERA REFLEXIÓ I PRESA DE DECISIONS: Tenia bastant clar que per afavorir l'expressió escrita havia de saber quins coneixements previs podien tenir quant el reconeixement de diferents tipologies textuals a banda de treballar alhora la comunicació oral i la comprensió lectora no literària.
A més a més, vegeu en la 13na columna que el resultat (mitjana) de la prova amb prou feines va ser un Assolit Satisfactori (AS). La primera decisió didàctica és va veure traduïda en preparar el terreny amb un assaig de competències adaptat a les necessitats dels grups classe (previ a l'assaig de competències bàsiques del centre i previ a la prova oficial de competències bàsiques del febrer). Vegeu aquest enllaç. Els resultats eren bastant dispars entre la comprensio lectora (vegeu 26na columna) i l'expressió escrita (27na columna)
Un cop van realitzar l'assaig de competències bàsiques del centre aquest va ser el resultat d'un dels grups classe:
D'ambdós grups classe aquestes són les conclusions:
Dimensió Comprensió lectora: 17 estudiants per sota de la mitjana (18,32/25 punts màxim) d'un total de 42 alumnes, és a dir un 40,47 per cent del nombre total d'estudiants. A més a més la mitjana representa un 73,28 per cent del total de la qualificació màxima, un resultat que m'ha sorprès gratament.
Dimensió Expressió escrita: 23 estudiants per sota de la mitjana (13,69/32 punts màxim) d'un total de 42 alumnes, és a dir un 54,76 per cent del nombre total d'estudiants. A més a més, la mitjana representa només un 42,78 per cent del total de la qualificació màxima.
Justament d’aquest decalatge entre les dues dimensions i atenent a la hipòtesi tècnica (crec que potser prou contrastada entre especialistes) que la producció textual exigeix diferents assoliments en continguts claus que la recepció. Com insisteixo en tenir una visió per àmbit lingüístic i no pas per departaments, he de concloure que el decalatge entre la producció i la recepció textual (basat en el resultat d’un assaig intern de les competències bàsiques de dos grups classe ordinaris) en el pitjor, quant a resultats acadèmics, dels dos grups classes és el següent: la mitjana l’expressió escrita no arriba ni al 20 per cent del total de la puntuació en anglès, al 40 per cent en català i al 55 per cent en castellà, mentre que la mitjana de la comprensió lectora és un 65,78 per cent en anglès, 68,5 en català i 74,50 en castellà.
DECISIÓ DE TALLER D'ESCRIPTURA INTENSIU i primera revisió docent:
Fins el moment d'aquestes evidències ambdós grups classe havien realitzar cinc activitats d'escriptura (una d'elles literària) i els resultats semblaven irregulars i on sobretot la retroacció que els hi havia donat, no la feien servir en següents oportunitats perquè les ignoraven o perquè no acabaven d'entendre que s'esperava d'ells.
El primer que vaig dissenyar van ser tres itineraris d'aprenentatge diferents (en cadascun d'ells m'assegurava que haguessin d'escriure com a mínim un text explicatiu de 400 paraules) i llavors vaig ser molt curós quant a la retroacció i en comptes d'esperar un lliurament final, els exigia que a mesura que redactaven el text jo aniria comentant "paràgraf per paràgraf" la qual cosa va funcionar prou bé amb l'alumnat més autònom i va començar a produir canvis evidents d'aprenentatge i autoregulació.
Vegeu les columnes 34 i 35 de la Primera evidència per a comprovar que les mitjanes milloren en comparació amb els assajos de l'aula i del centre quant a l'expressió escrita.
Tot i així considero es que els alumnes començaven a mostrar evidències de reflexió autoavluatives i d'apropiació d'alguns conceptes metalingüístics:
Jo m'he esforçat bastant i em vaig inspirar molt motiu per el qual vaig sobrepasar la demanda de paraules que eran 400. El que mes em va costar mes va ser que en un principi em vaig confondre i vaig fer format preguntes i respostes, pero a part d'aixo jo crec que he fet un molt bon text.
Vaig patir molt perquè no sabia com estructurar el text, les preguntes no eren de resposta molt extensa ni tampoc tinc una resposta concreta. Tampoc se si el tipus de text era correcte ja que ho vaig comentar amb un company i em va dir que això no ho demanaven encara que vaig pensar-lo molt abans de escriviu-lo no em termina de convèncer el meu resultat. Crec que podria fer-lo millor però no tinc una pauta.
Alhora de redactar aquest text vaig tenir dificultats per escriure el resum amb els conectors, de posar-ho en el lloc adequat. També m'ha resultat facíl de fer la introducció del conte, pero m'ha costat de fer el resum.
Jo crec que l'estructura, així com el lèxic i l'extensió del meu text és força correcta, tot i que no m' acaba d'agradar gaire com ho he plantejat ja que volia donar més detalls i no m'acaba de convèncer el text. És per així que el que més m'ha costat és el principi, desenvolupar la idea que tenia en ment, i el que menys m'ha costat és la conclusió ja que és el que tenia més clar, sabia que volia dir, i, no vaig trigar gaire. Però, en general estic contenta de la nota que m'ha posat Elias, perquè ha valorat el meu esforç i això s'agraeix.
Jo crec que allò que més he de millorar és no fer tantes faltes ortogràfiques, ja que amb les faltes que faig puc fer que moltes de les coses que intento explicar es veuen distorsionades i no s'entenen. Per altra banda, crec que això és degut perquè quan intento contar molta informació les ignoro per complet, i així l'únic que aconsegueixo és que el text estigui més descuidat.
Sempre que he de redactar s'hem complica plantejar inicialment com introduir i desenvolupar el text, aquest cas no es la excepció, d'igual manera un cop tinc les bases establertes, la redacció flueix. El que va costar menys del que suposava va ser arribar les 400 paraules.
Per presentar la informació més contextualitzada sobretot quant a la coavaluació escrita (no pas la qualificació) crec que és bastant pertinent aterrar en aquestes evidències:
Si piqueu el botó de textos argumentatius descobrireu venti-un textos argumentatius que alguns estudiants van decidir escriure com a resposta als textos explicatius de la resta del grup classe i és interessant perquè també comencen apropiar-se de llenguatge metaliterari. Al botó de Reflexions d'aprenentatge també trobareu autoconceptes i autojudicis amb una gradació bastant variada de indulgència.
En aquesta evidència es pot mostrar el nivell de compromís dels que arribaven al text argumentatiu que no deixaven de comentar quelcom de l'encàrrec (per a la majoria només escolar, per alguns un tema d'interès fins i tot personal). En tots els casos els estudiants van decidir la inclusió els descriptors (d'un ventall) així com el pes dels percentatges de l'autoavaluació i la coavaluació.
Jo acostumava a realitzar les retroaccions directament a l'arxiu de text que treballava l'estudiant en temps real i no en la rúbrica format Formulari Google. En els casos de resultats excel·lents l'estudiant havia arribat a treballar unes dotze versions en total abans del lliurament final. Un tema que no he volgut esmentar fins ara és que tot i que durant les cinc experiències prèvies d'expressió escrita i alguna oral jo feia pedagogia de donar retroacció de qualitat el costum que tenien de coavaluar era de premiar (amistat) o penalitzar (només companys de classe), és a dir qualificar sense retroacció pràcticament. Per a trencar aquestes dinàmiques tampoc amb l'hora de tutoria a la setmana era suficient.
LA BATALLA DE LA COMUNICACIÓ ORAL: desprès d'un curs sencer (vaig a acabar l'última avaluació fent un terç de jornada i la titular dos terços). Quan abans parlava de l'apropiació de conceptes per parlar de la llengua i la literatura, vegeu aquest exemple de la setena evidència, on nou estudiants (gairebé un 22 per cent del total d'estudiants) es van atrevir a fer de booktubers i començar atrevir-se a articular les seves primeres intervencions de crítiques literàries. Més enllà de les estadístiques i dades, em queda el consol que el coordinador de primer cicle del centre i jurat de les intervencions orals del treball de recerca del meu grup de tutoria quan em va comentar:
pots estar content, Elias, aquell grup ja el coneixia jo com a professor i han millorat bastant, fins al punt que la majoria de les presentacions del treball de recerca han estat prou dignes...
NIVELL DE COMPROMÍS: mantenir el nivell de compromís d'aquest cercle literari que va durar uns dos mesos i escaig (alguna setmana fins a tres sessions dedicades en exclusiva) és complex de mantenir més que d'una manera sostinguda. Llavors presentaré l'última evidència d'aquest informe, una infografia que mostra que va triar l'alumnat segons el que es demanava en cadascun dels itineraris d'aprenentatge:
Comments