Tot et serà pres, Pau Joan Hernàndez (2003). Barcelona: Estrella polar.
Organització de la història:
La frontissa entre la primera part i la segona és la insurrecció del protagonista, materialitzada en el novè capítol, primer per una qüestió de dignitat personal, i, segon, per una revolta contra un sistema de medicina al·lopàtica que a vegades pot arribar a tensionar massa els límits de la seva pròpia praxis mèdica a costa de la investigació, tal com es palesa amb aquest pacient.
Informació inclosa:
La narració i la informació estan força equilibrades, de manera que lectors menys madurs entendran la informació i els més avesats al suspens no haurien d’avorrir-se amb la història.
Veus que expliquen la història
Narracions paral·leles: per una banda, un narrador extraheterodiegètic que presenta la història principal mitjançant diàlegs i algunes descripcions i analepsi informativa (per entendre la història del protagonista o el context). Per l’altra, en cursives, la història d’una noia fugitiva (a sanf freda) per la muntanya, la noia bruna (el mateix narrador però sense emprar-ne el recurs dels diàlegs).
Text policial (parodiat) de cerca i captura llegit a la ràdio, p. 85.
Diaris del noi i de la noia, amb narradors intrahomodiegètics, p. 109-114.
Elaboració del text i la imatge
L’obra té un argument pla i un llenguatge pobre que no posseeix diferents nivells de sentit ni ofereix riquesa interpretativa. Fàcil de llegir, però un simple consum argumental [Adaptat de Colomer, T., Manresa, M., Ramada, L., Reyes, L. (2018): Narrativas literarias en educación infantil y primaria. Pàgines 189-191] En aquest sentit podrien discutir sobre la defensa o l’atac a un amor romàntic, impossible, i per utòpic precisament tòxic i gens modèlic en una relació entre adults funcionals.
Personatges
Curiós que l'amic del protagonista, en Xavier i l’infermera de referència, la Maria, tinguin cognoms: Albà i Rius respectivament, així com el doctors Casaforta i l’Enric Andreu .
CRONÒTOP
Pel que comentàvem en la secció Elaboració del text i la imatge, podrien apuntar el cronòtop idíl·lic com a proposta de lectura; en aquest sentit seria indispensable definir la durada de la història ―sobretot de la segona part, un mes en total diu el mateix narrador― per conferir-li l’obra una versemblança que no violenti el contracte ficcional d’una narració a vegades paraliterària i més a prop del guió literari adaptat per un llargmetratge.
Viabilitat de mediació a l’aula:
Comments