La llum de les fondàries. Frances Hardinge (2019), Xavier Pàmies (trad). Barcelona: Bambú.
Organització de la història:
El que explica són fets importants, acompanyats de descripcions a vegades complexes i de sentiments fins i tot filosòfics, no només d’una metamorfosi del típic gènere coming of age drama, que es podria deduir del protagonistes de la novela Hank i Jelt que amb prou feines podrien assegurar que són postadolescents. .
La història és capaç de mantenir amb força traça el ritme i la intriga, però potser s’allarga massa per a un lector novell. També pot considerar-se un mèrit que no decau ni acaba de manera abrupta.
Els 43 capítols i l’epílog són prou consistents en aquest sentit. Per una altra banda potser el Pròleg hauria d’interpretar-se com una cartografia per a lectors experts o novells abans de desenvolupar la complexitat narrativa implícita en l’obra.
Informació inclosa:
La forma narrativa preval amb un estil prou estètic per sobre de la informació oferta, però la informació sobre els espais, les cultures descrites són prolífiques i més que respondre a tòpics, evoca un ecosistema de literatura fantàstica, no tant en l’estil de mon fantàstic sinó d’una literatura amb una teologia pròpia que sembla soterrada per sempre fins que...
Veus que expliquen la història
El narrador extrahomodiegètic actua pràcticament com un personatge extern que té més informació que cap altre personatge però que té un vincle tan arrelat amb tota la història narrada i els seus personatges que li cedeix un espai important cada vegada que sentim en veu alta entre cometes el que pensa en Hank, a l’estil de l’aside del drama isabelí (com a recurs teatral per escurçar la distància amb el públic fins i tot per trencar la quarta paret).
En aquest sentit tampoc hauríem de menystenir l’advertiment lúdic ―i claríssim recordatori ficcional― abans de començar la novel·la i on hem de presupossar que parla més l’autora que qualsevol narrador o personatge..
CRONÒTOP
Del llindar perquè tot i que podríem definir que el temps de la història principal no hauria arribar a una durada de més de 24 mesos segons quines marques explícites en la narració, el poder metafòric de la transformació dels dos protagonistes i de tot l’ecosistema humà i d'éssers fantàstics que els hi envolten és prou profund i com encapsulat en una atemporalitat on potser el que més importin siguin la profunditat dels esdeveniments i les seqüeles individuals i col·lectives .
Viabilitat de mediació a l'aula
Comments