El famosíssim catàleg de Walker & Dawn. Davide Morosinotto (2020), Carles Biosca (trad). Barcelona: Viena.
Organització de la història:
La història té ritme i intriga, s’allarga quan ho requereix per aclariment argumental o interès en l’aprofundiment psicològic d’algun detall d’algun personatge o del context; tanmateix, pot arribar a donar la sensació que acaba de manera abrupta potser: no només per una analepsi de 65 anys, sinó per l’estil de novel·la d’aventures que s'esvaeix de cop i volta. És a dur tota una trama narrativa de complicacions ben articulades i progressives deixen d’existir en una continuació que potser més que violar el contracte ficcional el transforma en quelcom aliè.
Més enllà de discutir o mediar la clàssica estructura: presentació, nus i desenllaç, podríem discutir tot el viatge dels protagonistes amb totes les duanes i sacrificis que han de patir, metamorfosi inclosa de tots i cadascun d’ells, amb un desenllaç que més que un final sembla com una pausa forçada per acabar l’obra per extensió o perquè s’havia acabat el termini del lliurament del manuscrit.
Malgrat tot aquesta quarta part, que hauria de ser més que reveladora perquè finalment en Tit prengui la paraula i pugui narrar en primera persona (intrahomodiegètic) tot i que no ho fa mai mitjançant cap intervenció en un diàleg. En aquest sentit recordem que la primera parte és la narrada per Te Trois, la segona de l’Eddie i la tercera de la Julie.
Informació inclosa:
La narració i la informació estan ben equilibrades, i per la qual cosa l’alumnat podria entendre la informació sense avorrir-se amb la història.
Com un biaix de classe podríem interpretar que dels quatre personatges només es poden saber els noms real (no els de pila) i cognoms quan Te Trois es presenta davant del propietari del catàleg. Només podem saber els noms i cognoms de la Julie i en Tit d’una manera tangencial a la quarta i última part.
No hauríem de menystenir tot i ser un recurs massa utilitzat en la narrativa llibre del llibre, narració de la narració, la novel·la dins de la quarta part intitulada igual que l’obra analitzada en aquest informe però no signada per Davide Morosinotto, sinó per E. Cochrane que sabem que és el pseudònim emprat per la periodista que decideix escoltar la rocambolesca història d’aquella colla infantil que travessa els Estats Units de sud a nord.
Veus que expliquen la història
Tots els narradors són intrahomodiegètics que no només estan implicats amb el que narren sinó que cada història és com complementària a l’anterior, com una visió més polièdrica que coral que en la típica història coral narrada per un grapat de personatges i potser sigui un dels trets que han d’analitzar-se més a fons en la lectura literària .
Elaboració del text i la imatge
No és un tema secundari la profusió de paratexts, és una intenció com a mínim estètica de l’autor o de l’editorial: no només en les guardes del llibre, sinó també a l’inici d’alguns capítols. La lectura transversal d’aquests espais, fins i tot metaficcional i molt anterior al catàleg d’Amazon.
Personatges
Cada personatge té una veu i identitat pròpia, potser l’omissió explícita de la veu d’en Tit durant tota la novel·la sigui l’esquerda o un narrador inesperat i potser molt proper a l’autor i per la qual cosa, precisament, esmicoli el contracte ficcional inicial.
CRONÒTOP
De les tres primeres parts és força palès el cronòtop de la trobada i el camí on és més important l’espai públic que el privat i la cruïlla de tantes cruïlles prèvies. Tanmateix la quarta part de Chicago sembla tenir molta més importància el cronòtop de l’autor lector on sembla que estiguessin convidats com a lector i com a públic a jutjar que totes les aventures es poden reduir (més que resumir) als records esmorteïts per una vellesa viscuda amb més o menys intensitat segons cada personatge.
Viabilitat de mediació a l’aula:
Comments