top of page

Mediació de lectura literària 2022-23. Taràs Bulba (2010). Nikolai Gogol

Foto del escritor: Elias Martí RomeroElias Martí Romero

Actualizado: 20 ago 2022


Tarás Bulba. Nikolai Gogol. (2010). Madrid: Alianza Editorial. [un dels problemes de portar aquesta obra a l'aula és que l'edició en català està exhaurida]


Organització de la història:

  • A primera vista hi ha un decalatge important entre el temps de la història i el temps de la narració (menys de tres anys), potser pel to èpic de l’obra que parla dels orígens de la nació, de la pàtria o de la religió, segons l’enfocament del narrador en diferents parts de la història.

  • Quan hi ha analepsi són externes (ja que els esdeveniments narrats són anteriors a la història principal de l’expedició bèl·lica d’en Taràs Bulba i els seus dos fills: l’Ostap i l’Andréi). Especial atenció a l’analepsi romàntica de l’Andréi quan estudiava a Kíiv perquè podríem considerar-la com la història paral·lela a la principal: la filla del voivoda de Kovno i l’Andréi. Ambdues són narracions singulatives (només és narra el que ha passat un cop)

Veus que expliquen la història:

  • Narrador extraheterodiegètic que no està implicat explícitament.

  • Aquest narrador únic podria semblar a vegades implicat implícitament pel fet que el discurs és indirecte, és a dir hi ha una subordinació sintàctica (i a vegades ideològica) del discurs del personatge al discurs del narrador.

  • Sovint hi ha reminiscències a la literatura oral i com un gènere com la poesia èpica era cantat o recitat, en aquest cas les marques del narrador són prou paleses, per exemple: «Però millor parlem amb calma dels seus fills. Als dotze anys van ser enviats a l’acadèmia de Kíiv» Com si fossin a la vora del foc i amb delit patriòtic escoltessin un passat per a sentir-nos més que orgullosos. En tot cas dins d’un entorn de narració ulterior.

CRONÒTOP:

  • Com la pretensió de l’obra de novel·la històrica, el text mostra tota mena de referències geogràfiques o toponímiques al detall militar. Amb bastant probabilitat d’esdeveniments de l’últim terç del segle XIX.

Podrien decidir-nos per la col·lisió entre el cronòtop idíl·lic (la polaca i el cosac) i el de la trobada i del camí (el coronel cosac i els seus fills guerrers). Justament potser el valor estètic i literari més important de tota l’obra.


Viabilitat de mediació a l’aula:








Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)



8 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Informe curs 23-24

Vegeu Crònica del desemparament i esperança alhora al blog personal

Comments


  • alt.text.label.LinkedIn
  • alt.text.label.Twitter
bottom of page