Los dioses mienten. Kaori Ozaki (2014) Colombres: Milky Way Ediciones
Organització de la història:
A primera vista no hi ha un decalatge entre el temps de la història i el temps de la narració, això no és quelcom particular, només ho esmentem com un tret narratiu estructural.
Hi ha quatre analepsi internes importants (fugida del pare, mort de l’avi, descobriment de la mentida del pare per la filla i, finalment quan es descobreix com els déus menteixen, p. 303) que podrien passar desapercebudes segons quin lector, i des del punt de vista del tractament de la imatge o del color hi ha molt poques bastides en aquest sentit. També hi ha una elipsi important (els 8 centímetres que guanya d’alçada en Natsuru) just quan acaba el cinqué capítol.
Dins de la narració singulativa (es narra només un cop el que ha passat un cop) hi ha un ritme com in crescendo cap un desenllaç clàssic o previsible, però el cinqué i últim capítol funciona com a desaccelerador, pausa dramàtica, per un final no gaire previsible.
Veus que expliquen la història:
Narrador extraheterodiegètic que no està implicat explícitament.
Elaboració del text i la imatge
Un tractament ascéptic i emotiu alhora.
Un punt a treballar és la metaficcionalitat perquè la mare del protagonista (Natsuru) és autora de manga (i a més a més massa otaku) per a ell com a lector.
Personatges
El discurs és directe, els personatges tenen la palabra durant tota l’obra.
La Rio Suzumura té una profunditat psicològica pràcticament inabastable pel que fa el format o el gènere potser.
La mare del protagonista, la Ritsuko, també crida l’atenció més com a mare soltera que com a vídua que és.
CRONÒTOP: el temps de la història i el narrat sembla acotar-se a un curs escolar que acaba durant l’estiu, però gràcies a una elipsi del cinqué capítol on es revela que Natsuro ha crescut vuit centímetres podríem inferir que han passat com a mínim tres cursos en total (el narrat inclós), o en tot cas dos cursos perquè al començament de l’obra en Natsuro té onze anys i al final fa servir l’uniforme obligatori de secundària, el gakuran.
Podríem inferir el Japó pel gènere de l’obra i perquè hi ha alguna tipografia onomatopeica que no arriba a traduir-se, així com alguns rètols de la via pública representats gràficament.
Importància del cronòtop de l’umbral, ja que el protagonista, la Rio i el seu germà Yuta, decideixen fugir de la ciutat, la qual cosa també es podria interpretar com el desenllaç de la trama en l’obra. També formaria part del gènere coming of age drama.
Viabilitat de mediació a l’aula:
Comments