La invenció de l'Hugo Cabret. Brian Selznick. (2013). Barcelona: Cruilla.
Organització de la història:
A primera vista hi ha un decalatge important entre el temps de la història i el temps de la narració, amb regust de relat intergeneracional. Amb l'excepció d'una analepsi important (la mateixa, un cop narrada pel narrador i el segon cop per la Isabella)
La divisió per capítols és força orientativa, com temàtica sense arribar a l'espòiler. La divisió en dues parts és una proposta de lectura amb gradació, més que de complexitat interpretativa, com d'interès o més aviat de compromís amb l'obra del lector.
Elipsi de sis mesos que recorda molt al cinema mut i que ens convida a inferir que el temps de la història sencera pot ser acotat en mesos, sense arribar a superar l'any.
Veus que expliquen la història:
Narrador extraheterodiegètic que no està implicat explícitament. Tot i que sembla a vegades un testimoni, per la intertextualitat i l'enfocament cinematogràfic hi ha com una mirada de testimoni/direcció.
Elaboració del text i la imatge:
Potser la aportació estètica més important de l'obra, primer per la cura de l'edició, que sense arribar al luxe, fa sentir el privilegi de tenir a l'abast un objecte valuós, a vegades íntim.
Com bé ho esmenta el narrador al final de la novel·la, les gairebé trenta mil paraules representen un ecosistema inabastable per a lectors immadurs o militants antilectura. A banda, hi ha un llenguatge audiovisual paral·lel una barreja de il·lustracions i fotografies que són claus intertextuals i semàntiques pròpies, més que crosses interpretatives o bastides textuals.
Personatges
El protagonista pateix un pes narratiu francament sobrehumà en el sentit de responsabilitats, deures, secrets.
[Els personatges estereotipats s’han desgastat per un excés en l’ús fins a convertir-se en fórmules rebregades. Perquè sembla que la resta de personatges, tret el Georges i la Isabella estiguessin subordinats a la trama principal, al secret, i això podria demostrar una manca de qualitat narrativa i semblar un excés de protagonisme en els personatges seleccionats per encarregar-se i encapçalar la història.]
CRONÒTOP:
Una de les estacions de París. Exposició Universal 1905?
Podrien decidir-nos pel Cronòtop de l'umbral sobretot per la transformació del protagonista d'orfà, precaritzat sota la tutela d'un oncle alcohòlic a un nen adoptat per un del cineastes més importants d'Europa, tot i que no es tracti d'un ascens social, precisament. Tot i que hi ha les intrigues característiques entre personatges i les trobades narratives gens casuals (força predictibles algunes), hem d'apostar per una transició, o més aviat metamorfosi, professional i espiritual del protagonista, en un ecosistema plagat de símbols i llenguatge metafòric, no en el sentit de figures retòriques, sinó més aviat en un món codificat, al punt de ser indesxifrable per la resta de personatges, tret el Georges i l'Hugo.
Viabilitat de mediació a l’aula:
Comments