Mediació de lectura literària 2022-23. Pollastre amb prunes (2022) Marjane Satrapi

Actualizado: 13 oct 2022

Pollastre amb prunes. Marjane Satrapi (2022). Trad: Mireia Alegre i Clanxet. Barcelona: Penguin Random House.

Organització de la història:

A primera vista hi ha un decalatge important entre el temps de la història i el temps de la narració (només vuit dies de la mort del protagonista més la introducció de menys d’un mes), mentre que el temps de la història pot arribar per darrere fins la infantesa del protagonista
La història comença in media res i mitjançant una prolepsi interna ja sabem que el protagonista morirà per causes encara desconegudes.
Cada capítol (de cada dia abans de morir) funciona com una analepsi interna que explica l’entorn i les causes de la mort.

Veus que expliquen la història:

Narradora intraheterodiegètica que no està implicada explícitament, perquè és una història familiar, però no tan propera. La particularitat és que tot i que no acaba de ser una història pròpia de la narradora, és un cas de la vida real de l’autora, la qual ens obre la porta metaficcional, fins a un punt de col·lisió o juxtaposició, de fet. Mitjançant una prolepsi externa, que fa un salt de quaranta anys, la mateixa narradora-autora (dins del capítol del Primer dia) fa un esment prou detallat d’haver coincidit en persona amb la Farzaneh, l’última filla del protagonista, durant una visita a Teheran.

Personatges

Nasser Ali Khan, músic insolvent que no pot fer front (ni en el sentit d’ajudar substancialment a les despeses d’una llar de família nombrosa: quatre fils). Només enamorat del tar (instrument de cordes) i de la Irane, un amor imposible que no va poder a dur terme perquè va ser rebutjat per la seva condició d’artista.
La Nahid, qui durant anys i panys va acceptar les condicions d’un amor tòxic i fins i tot verinós, mortal.
La Irane, que tot i estar raonablement enamorada d’en Nasser no pot fer res quan aquest demana formalment la seva mà i el seu pare el rebutja radicalment.

CRONÒTOP:

Tant el registre topogràfic com dels esdeveniments en una línia temporal és bastant precís.
Podrien decidir-nos per la conjunció entre el cronòtop de l’umbral (crisi afectiva i mort) i el de la de l’autor i lector (no només per la intertextualitat amb l’altre obra de l’autora Persèpolis sinó per aquesta entrada a la seva vida familiar, sense filtres, sense voyeurismes).

Viabilitat de mediació a l’aula:

Entradas recientes